{"id":1171,"date":"2026-10-27T13:11:52","date_gmt":"2026-10-27T12:11:52","guid":{"rendered":"https:\/\/nevaediciones.com\/2026\/10\/27\/que-viene-el-lobo\/"},"modified":"2026-10-27T20:04:18","modified_gmt":"2026-10-27T19:04:18","slug":"que-viene-el-lobo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/2026\/10\/27\/que-viene-el-lobo\/","title":{"rendered":"Que ve el llop"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">He llegit nombroses reflexions sobre literatura, per\u00f2 la que m\u00e9s m&#8217;ha fet reflexionar ha estat la definici\u00f3 que va donar Nabokov en els seus genials cursos de literatura europea.<\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><em>\u00abLa literatura va n\u00e9ixer el dia que un noi va arribar cridant que ve el llop, que ve el llop, sense que el persegu\u00eds cap llop\u00bb.<\/em><\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Defineix qu\u00e8 \u00e9s la literatura millor que un tractat profund. En la senzillesa d&#8217;aquesta escena hi ha continguda l&#8217;ess\u00e8ncia mateixa de la literatura. El llop no hi \u00e9s, per\u00f2 hi podria ser. Els vilatans coneixen el perill i creuen el noi. A trav\u00e9s d&#8217;unes poques paraules, una cosa que no existeix en aquell moment adquireix pres\u00e8ncia en les seves ments.    <\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La invenci\u00f3 t\u00e9 les arrels en la realitat. El nen imagina un llop i el que pot passar amb la seva aparici\u00f3 sobtada. Amb aix\u00f2 ja pot explicar una cosa que no ha succe\u00eft. De la mateixa manera, nosaltres tampoc inventem del no-res. Podem crear un m\u00f3n fant\u00e0stic que mai va existir ni existir\u00e0, poblat de criatures tretes dels pous profunds de la nostra psique, o d&#8217;habitants tan extravagants com els de Discmon. I tot continuar\u00e0 sent irreprensiblement hum\u00e0. La Terra Mitjana \u00e9s impossible; tanmateix, poques coses ens resulten tan familiars com la por de les seves criatures, la seva falta de voluntat davant el poder o la seva resist\u00e8ncia a perdre all\u00f2 que estimen.      <\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A vegades sento parlar sobre la novel\u00b7la com si fos una lectura de poca import\u00e0ncia. Se sol entendre com una cosa amb la qual entretenir-se quan un ha acabat d&#8217;ocupar-se dels assumptes importants de la vida. Em costa empatitzar amb aquest discurs i hi discrepo. L&#8217;habilitat d&#8217;explicar hist\u00f2ries est\u00e0 arrelada en nosaltres, \u00e9s una propietat humana. Sembla que una hist\u00f2ria no t\u00e9 el mateix valor si alg\u00fa l&#8217;ha inventat que si pertany a l&#8217;esfera d&#8217;all\u00f2 documentat i acreditat.    <\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Un informe est\u00e0 lligat als fets. Qui investiga ha de respondre dels fets amb proves fefaents. La literatura disposa d&#8217;una altra llibertat. Pot agafar aquests mateixos fets i preguntar-se qu\u00e8 hauria passat d&#8217;una altra manera, entrar en una ment que mai va existir o portar una situaci\u00f3 a l\u00edmits menys definits. Fins i tot pot traspassar fronteres morals i \u00e8tiques per investigar qu\u00e8 som, qu\u00e8 podem ser o qu\u00e8 no hem de ser mai, com van fer Ursula K. Le Guin, Dostoievski o Virginia Woolf.    <\/p>\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per aix\u00f2 crec que estem condemnats a la literatura. No n&#8217;escaparem mai. I \u00e9s que donem forma al m\u00f3n en viure&#8217;l, per\u00f2 podem tornar a donar-li forma en explicar-lo. El noi inventa un llop, el seu llop, amb el que coneix; els vilatans reconeixen el llop, el seu llop, que tamb\u00e9 els pertany. Aquesta \u00e9s, per a mi, la m\u00e0gia: que una invenci\u00f3 pugui entrar en la nostra experi\u00e8ncia i transformar la mirada que retornem al m\u00f3n.    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A partir d&#8217;una reflexi\u00f3 de Nabokov sobre l&#8217;origen de la literatura, explorem com la invenci\u00f3 transforma la nostra percepci\u00f3 de la realitat i per qu\u00e8 explicar hist\u00f2ries \u00e9s una capacitat profundament humana.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1168,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[66],"tags":[78,79,80,81,82,83],"class_list":["post-1171","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-reflexions-literaries","tag-creacion-literaria","tag-ficcion","tag-imaginacion","tag-literatura","tag-narrativa","tag-vladimir-nabokov"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1171","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1171"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1171\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1189,"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1171\/revisions\/1189"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1168"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1171"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1171"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nevaediciones.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1171"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}