7 errors comuns dels escriptors novells i com evitar-los

Escriure una novel·la per primera vegada és un procés ple de descobriments. Teniu una història que voleu explicar, personatges que comencen a prendre forma i moltes ganes de veure com aquesta idea es converteix a poc a poc en un manuscrit.

Però també és habitual trobar-se amb dubtes, bloquejos i decisions que no sabeu gaire bé com resoldre. Molts escriptors que comencen cometen errors similars, no perquè els falti capacitat, sinó perquè escriure una novel·la implica aprendre a gestionar moltes coses al mateix temps: estructura, personatges, ritme, escenes, diàlegs i, a més, la pròpia disciplina d’escriure.

Conèixer alguns d’aquests errors pot ajudar-vos a detectar-los abans i, sobretot, a entendre com afrontar-los.

1. Començar a escriure sense conèixer mínimament la història

No necessiteu tenir tota la novel·la planificada abans de començar. De fet, moltes històries evolucionen mentre s’escriuen. Tanmateix, començar sense cap orientació pot fer que després de diverses pàgines no sapigueu cap a on continuar.

Abans d’escriure, intenteu definir almenys alguns elements bàsics: qui protagonitza la història, què vol aconseguir, quin conflicte l’impedeix i cap a on podria dirigir-se la trama.

No es tracta de construir una escaleta tancada, sinó de tenir un petit mapa que us ajudi a avançar.

2. Voler que el primer esborrany sigui perfecte

Un dels errors més freqüents és escriure una frase i corregir-la una i altra vegada abans de continuar. Després passa el mateix amb el paràgraf següent i amb la pàgina següent.

El resultat pot ser frustrant: heu dedicat hores a escriure, però tot just heu avançat.

El primer esborrany no ha de ser perfecte. La seva funció és permetre-us descobrir i construir la història. Quan l’hàgiu acabat tindreu temps per revisar l’estructura, millorar escenes, eliminar el que no funciona i treballar l’estil.

Primer necessiteu tenir alguna cosa que revisar.

3. Crear personatges sense objectius clars

Un personatge pot tenir una personalitat interessant, una història personal detallada i una descripció física perfectament definida. Però si no vol res, serà difícil que faci avançar la història.

Pregunteu-vos què desitja el vostre protagonista i què està disposat a fer per aconseguir-ho. Després penseu quins obstacles podeu col·locar en el seu camí.

Els objectius, conflictes i decisions dels personatges són els que generen moviment narratiu. A més, els seus desitjos poden canviar a mesura que avança la novel·la, creant una evolució més profunda i creïble.

4. Explicar-ho tot en lloc de mostrar-ho

Quan comenceu a escriure és fàcil voler proporcionar al lector tota la informació necessària com més aviat millor: com és un personatge, què va passar en el seu passat, com funciona el món de la novel·la o què sent exactament en cada moment.

Però una història també necessita espai perquè el lector observi, interpreti i descobreixi.

En lloc d’explicar que un personatge està nerviós, per exemple, podeu mostrar-ho a través de les seves accions, els seus silencis o la seva manera de parlar. La informació pot aparèixer progressivament mitjançant escenes, diàlegs i petits detalls.

No cal explicar-ho tot de seguida.

5. Escriure sense parar atenció al ritme

Una novel·la necessita moments de tensió, però també pauses. Si totes les escenes tenen la mateixa intensitat o compleixen funcions molt similars, la lectura pot tornar-se monòtona.

Observeu què aporta cada escena a la història. Algunes faran avançar la trama, d’altres desenvoluparan personatges, revelaran informació o modificaran una relació.

També convé revisar quant de temps dediqueu a cada moment. Una escena important pot necessitar espai per desenvolupar-se, mentre que determinats esdeveniments poden resoldre’s amb més rapidesa.

El ritme sorgeix de l’equilibri entre tots aquests elements.

6. Abandonar el projecte quan apareixen els dubtes

Al principi d’una novel·la sol haver-hi entusiasme. Després arriben moments en què la història sembla menys clara, una escena no funciona o comenceu a preguntar-vos si la idea era realment bona.

És completament habitual.

En lloc d’interpretar els dubtes com un senyal per abandonar, intenteu identificar què els està provocant. Potser necessiteu revisar una decisió narrativa, conèixer millor un personatge o simplement descansar uns dies abans de continuar.

Escriure una novel·la implica conviure amb una certa incertesa durant bona part del procés.

7. Revisar el manuscrit sense prendre distància

Quan acabeu una novel·la coneixeu tan bé el text que resulta difícil veure’l amb perspectiva. Sabeu el que volíeu dir, coneixeu les motivacions dels personatges i teniu al cap informació que potser mai no va arribar realment a la pàgina.

Per això és recomanable deixar reposar el manuscrit abans de començar la revisió.

Després podeu rellegir-lo intentant analitzar-lo com un conjunt: estructura, evolució de personatges, ritme, coherència, escenes que funcionen i parts que necessiten més treball.

Una mirada externa també pot ajudar-vos a detectar problemes que resulten difícils d’identificar quan fa mesos que treballeu en la mateixa història.

Els errors també formen part d’escriure

No existeix una primera novel·la escrita sense dubtes, canvis o decisions equivocades. Molts problemes narratius només apareixen quan la història comença a créixer i els personatges avancen.

L’important no és evitar qualsevol error, sinó aprendre a reconèixer què necessita el text en cada moment.

Escriure, revisar, eliminar, reordenar i tornar a escriure formen part del mateix procés. Cada versió us permet comprendre millor la història que esteu intentant explicar.

Si heu començat la vostra primera novel·la i no sabeu com continuar, o teniu un manuscrit i sentiu que alguna cosa no acaba de funcionar, una mirada editorial pot ajudar-vos a detectar els punts forts del projecte i els aspectes que convé treballar.

A Neva Ediciones acompanyem autores i autors durant les diferents etapes d’escriptura i revisió per ajudar-los a desenvolupar les seves històries amb més claredat i criteri editorial.